Risultati letto da "Joan Mora" in Tutte le categorie

Un petit grup d'estudiants sense cap militància política va intentar segrestar la mòmia del rei Jaume I de la catedral de Tarragona, just abans que el general Franco presidís sota pal-li el seu trasllat al monestir de Poblet, l'any 1952, en acabar el Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Barcelona. Mig segle més tard, un forense barceloní que estudia les restes del rei Jaume I té coneixement de la història, mitjançant un monjo de Poblet, i es posa a investigar si tot plegat es tracta d'una llegenda o si aquells joves, que anys més tard jugaran un paper important en la democràcia del país, van estar a punt de protagonitzar una gesta.

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

Mishima, Joan Colomo, Bankrobber, Manel, Antònia Font, Anna Cerdà, David Carabén, Sanjosex, Mazoni, Za!, Anímic, el PopArb, l’Heliogàbal i molts altres protagonistes i llocs comuns d’una certa escena musical catalana contemporània es troben dins d’aquest llibre. Però, d’on surt, ben bé? Quin abast té, aquest eco? S’expandeix o es contrau? Martí Sales es submergeix en el moment per parlar amb els seus artífexs i veure com s’articula creació i mitjans, música i indústria, passat, present i futur.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral.

Els herois de la nit parteix dels fets històrics que van esdevenir-se a Menorca (a la novel·la, Pregonda) l’any 1563, quan els turcs van fer una ràtzia a l’illa i es van endur 5.000 habitants a Constantinoble com a esclaus. La narració se centra en el jove Arnau Vidal, que aconsegueix fugir del captiveri i localitzar el seu germà, que s’ha convertit a l’islam i està vivint còmodament a la pròspera i fascinant Constantinoble. Arnau Vidal no cessa en l’intent d’implicar els illencs en el rescat dels compatriotes segrestats pels turcs i demana ajuda al rei Felip II, però res no serà fàcil.

El Jonás passa un cap de setmana a casa del seu pare, vidu i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonás que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat... En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars.

A l’Emil no li agrada l’esport però sempre diu que no amb un somriure. "Vam haver d’insistir perquè l’Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d’accelerar. Vet aquí l’home que va córrer més de pressa sobre la Terra." Aquesta és la història de l’Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d’entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d’Olimpíades més tard se’l considera invencible.

Una nit de carnaval. Una nit de carnaval després de cinc anys sense cap nit desbarjo. Disfressar-se. Ser un mateix. Estar sol. Agafar un bon pet. Entregar-se. Perdres. Riure. Convertir-se en pare. Enyorar. Cardar. Plorar. Barallar-se. Trobar-se. Mantenir-se dret. Sentir-se part dalguna cosa. Viure. La travessia catàrtica d'un personatge inoblidable a través d'una nit d'alcohol, drogues, sexe i tot tipus de trobades que el portaran a topar-se amb si mateix.

Aquesta és la història de Moor Park. I aquesta és també la història duna amistat. En el decurs dels seus llargs passejos pels parcs londinencs, Jack Toledano explica al seu amic Damien Anderson els seus progressos en l'escriptura del que ha de ser el llibre de la seva vida. Al voltant de l'escriptura d'aquest llibre sorgeixe n temes com la història de la família de Jack, les idees sobre els fets de llegir i escriure o les paradoxes i contradiccions del nostre temps, que, com el mateix Jack, té aspiracions clàssiques però un temperament romàntic.

L'Eli, la protagonista d'aquesta història és una noia que viu amb la seva mare. No ha conegut el pare perquè la mare es va quedar embaraçada molt jove i el pare va desapareixer. Porta una vida normal d'estudiant fins que un día una notícia no esperada trencarà tots els seus plantejaments. S'adona que el seu futur està en les seves mans...o potser no. L'Eli és un personatge que es presenta davant del lector amb una sinceritat sorprenent, de vegades desconcertant, però tremendament creible, sense cap tipus d'artificiositat, i que dona al relat una gran força.

(Goethe entre Karlsbad y Weimar, 5 de septiembre de 1823). Era el 5 de septiembre de 1823. Una silla de posta rodaba lentamente por la carretera que conduce de Karlsbad a Eger. La mañana aparecía envuelta en los primeros fríos otoñales, el viento azotaba con violencia los rastrojos y el cielo se extendía límpido hasta las lejanías del horizonte.

(Dostoievski, Petersburgo, Plaza Semenowsk, 22 de diciembre de 1849). El ruido de los sables, las voces de mando a lo largo de las casamatas, han turbado su sueño en medio de la noche. En lo desconocido pasan lúgubres y fantasmales sombras. Esas sombras le empujan por un camino estrecho, largo, inmensamente largo. Se oye el chirrido de un cerrojo. Se abre una puerta. Entonces puede vislumbrar el cielo, y un viento helado le abofetea el rostro. Aparece un carro, negro como el abismo. Y las sombras le empujan hacia aquel abismo.

La aurora. El poeta nos habla de nuevo de la ciudad como símbolo de soledad. Describe el amanecer no como una señal de renacimiento y alegría, sino como la imposibilidad de realización de sus esperanzas y anhelos, porque se encuentra al final de la noche en la más amarga desesperación. Panorama ciego de Nueva York. Lo estéril de la faceta amorosa del poeta se revela como su forma más íntima de dolor que hace extensivo a tod

Una novela de aprendizaje de un escritor vista desde la lejanía de la edad. Unos días felices, patéticos, llenos de dicha y de dramatismo.La novela transcurre en un hotel balneario durante el verano de 1953, donde un joven aprendiz de escritor ensaya sus primeras armas literarias. En ese hotel se hospedaba Brigitte Bardot c uando era todavía una adolescente muy bella y desconocida.

Cuando el veneno ya está en tu copa, lo único que puedes hacer es bebértelo. Un joven pintor que lucha por encontrar su lugar en el mundo conoce a una enigmática mujer diez años mayor que lo convence para que vaya a vivir con ella en un hermoso pueblo en las montañas. Lo que se antoja como un retiro idílico para el pintor acaba siendo el inicio de una cordillera de sensaciones que bailan entre el odio, los celos y la soledad mientras ríos de alcohol llenan sus días.

No hay nada mejor que viajar con buena compañía, y eso lo sabe el señor Samuel Pickwick. Ya anciano y adinerado, junto con Nathaniel Winkle, Augustus Snodgrass y Tracy Tupman, se embarca en un divertido viaje por lugares remotos de Inglaterra y va pasando el parte al resto de miembros del denominado Club Pickwick. Desde la campiña inglesa hasta zonas industriales, los tres aventureros se topan con situaciones incómodas, curiosas y desternillantes.

Cuando durante la caída del imperio romano, los bárbaros se hicieron con la menorá, candelabro de siete brazos del templo de Salomón, va a contagiarse el desánimo entre la comunidad judía. Tiene que recuperarse su símbolo nacional y religioso a cualquier precio. Y es la historia de la persona que va intentar recuperar ese objeto sagrado, la que constituye el meollo de la historia narrada como siempre con la meticulosidad a que nos tienen acostumbrados el señor Zweig.

Un anciano funcionario había dedicado su vida coleccionar grabados de los maestros más famosos de la época llegando a tener la mejor colección de Alemania. Como estaba ciego y su escasa pensión apenas les daba para comer era el mujer y a su hija, estas a escondidas van a empezar a vender los valiosos grabados de su padre sustituyéndolos por copias.

Una guapa y elegante mujer le en un mirador bajo la protección de una sombrilla, levantando la vista de vez en cuando para observar la belleza del mar que tiene delante. Recibe la visita de un antiguo amigo que no esperaba en el ámbito de la mutua confianza que se tenían, confiesan ambos sus sueños de juventud y como la vida les fue separando.

Un joven quinceañero llamado por va de vacaciones a un castillo escocés y allí va en contra del amor, pero ese amor se va a desarrollar solamente en la penumbra de la noche, con lo que nunca va poder identificar claramente a la joven de la que se enamora locamente. El va intentar por todos los medios poder ver a la claridad del día asomada, pero no saben sorprendente final que le espera.