Risultati Editore "SAGA Egmont" in Narrativa di genere

El afinador de habitaciones es una narración desbordante en la que se suceden sin descanso las filias literarias del narrador - un adolescente algo excéntrico - sus manías compulsivas, su ansiedad mitigada a base de coñac, sus encrucijadas sentimentales, obsesivas y caóticas, y las visitas de desasosegantes presencias de ultratumba. Sus pensamientos se mueven entre la inteligencia de un superdotado y la candidez de un adolescente, entre el humor más cínico y el más ingenuo del mundo.

De la mano de la autora cubana finalista del Premio Planeta podemos ahora internarnos en el mundo del glamour en blanco y negro que nos ofrece en El ángel azul, un libro sobre cine, un libro sobre la admiración que siente una espectadora, un libro, finalmente, sobre la forma en que los personajes de la pantalla pasan a formar parte de nuestra vida. Escrito a partir de las vivencias que guarda la autora sobre la película de Josef von Sternberg, en estas páginas se mezclan sus recuerdos de la Habana con la figura de Marlene Dietrich en su papel de cabaretera.

Membres del club d’aficionats del Hajduk, bèsties humanes, combatents decebuts i nans que, com en un projecte d’estat secret, eliminen les mines i transformen els racons oblidats d’Eslavònia en un paradís turístic... tots aquests reis menors de corones rovellades tenen el mèrit de fer que l’excursió cap al fràgil castell aeri de la prosa de Malkoč, esdevingui un viatge del qual no volem (ni podem) tornar.

Un ja no tan jove aspirant a escriptor, a qui la rutina i la necessitat de guanyar-se la vida han fet desistir de les seves aspiracions, descobreix que han plagiat un dels seus vells textos de joventut. Com pot aconseguir que els altres creguin en el que diu quan ni ell mateix s'atreveix a creure-ho? Això resulta especialment difícil si el suposat plagiari és un autor mort fa un segle i mig.

Un condenado a muerte anónimo decide escribir en una especie de diario las últimas horas de su vida. La incertidumbre, la soledad, la angustia y el terror se suceden en un relato que finaliza justo cuando la ejecución va a producirse. A través del sufrimiento del narrador, conel que llega a identificarse el lector, la novela niega cualquier valor positivo a la pena de muerte: es injusta, inhumana y cruel, y la sociedad que la aplica es responsable de un crimen como cualquier otro.

Una sirena negra sedueix un home jove, periodista, i se’n va. El món, a partir d’aquesta trobada, ja no és el mateix. L’enamorat, fascinat sense remei, segueix el rastre de la dona amb cua de peix per Barcelona, París, Florència, Sevilla, Portugal, la badia de Rande, la Costa da Morte, Eivissa i la costa valenciana. Tot per completar una història d’amor en què no tenim cap altra alternativa que fer-nos còmplices fins al final na petita illa al sud de Mallorca, Cabrera, mite i paradís al mateix temps, és la clau de volta de tot plegat.

Ricardo Gómez presenta unos cuentos que, pese a su crudeza, están cargados de esperanza. ¿Cómo sería tu vida en una ciudad bajo las bombas? ¿Qué harían tus padres para sobrevivir hace un millón de años? ¿Qué sería de tus hermanos en tu país sembrado de minas? ¿Cómo llega un ladrón a convertirse por un día en Papá Noel?

He aquí cuatro narraciones perturbadoras que arrastra al lector a los límites del desasosiego y de lo extraño. En Crímenes triviales, una primera obra que no lo parece, se escuchan los ecos de Kafka, Cortázar o Auster. Nos hallamos ante literatura del mayor nivel. Una prosa bien abastecida, un hábil manejo de la narración y de sus ritmos, la capacidad para envolvernos en una atmósfera de ansiedad y suspense- cuando no de mero terror-, y, a la vez, su hondo calado metafísico, hacen de Crímenes triviales una obra fecunda y de nada trivial en la lectura."

Aquest llibre és una novel·la sobre la infància i els records, un meravellós text que ens farà viatjar en el temps i en l'espai mitjançant petites diapositives endreçades amb cura. Les vivències són tan exquisides que serà fàcil sentir les emocions de la protagonista, des dels seus genolls pelats recoberts de pols i sang fins a aquella sensació de pèrdua que sentíem quan ens acomiadàvem del nostre darrer dia de vacances; també viatjarem a una Barcelona on al Parc Güell hi jugaven els nens fent volar estels al turó de les Tres Creus, i on podíem agafar el tramvia trenta-nou per baixar de la Plaça Rovira a la Barceloneta.

El polissó Ismael, un orfe que mai va arribar a conèixer al seu pare ni la seva mare, s'embarca en un viatge al costat de l'mariner Gunhar i el metge Enzo. Poc després cauen presoners d'Aben Yusuf, a la ciutat pirata de Tabarka, on descobreixen el SENTIT de la dignitat humana i la Força poderosa de l'amor.

L'atzar reuneix dos homes a la terrassa de l'Hotel Arts, on han pujat per suïcidarse. La conversa, forçada per les circumstàncies, és banal i sòrdida: Qui es llançarà primer? Per quina banda? L'Arnau sospesa pros i contres. En Roger és un cínic de tornada de tot. La tensió entre tots dos augmenta quan són descoberts i assetjats per la policia i es converteixen en presa del circ mediàtic, mentre cadascun fa examen de consciència i no gosa formular a l'altre la pregunta clau que dóna sentit a allò que viuen i, potser, pot canviar el curs dels esdeveniments.

A cielo abierto es una desgarradora historia de supervivencia, superación y vida que sigue las trágicas circunstancias que rodean a Hayat, una joven palestina superviviente de la matanza perpetrada por las tropas hebreas en Deir Yassin, una pequeña aldea en los alrededores de Jerusalem. La novela nos traslada a su punto de vista, un prodigio de equilibrio entre la sensibilidad de la mirada de una niña y la crudeza de una guerra, y que le valió el Premio de Narrativa Vicente Blasco Ibáñez en el año 2000.

Dos vigilants, aïllats en l’aparcament d’un edifici de luxe, esperen l’arribada del seu relleu i de les provisions que els mantenen amb vida. Tenen prohibit comunicar-se amb els residents, i la situació s’agreuja quan observen com tots, excepte un, abandonen l’edifici el mateix dia. La suposició que al món exterior hagi esclatat una catàstrofe, la falta de provisions i la possibilitat que tot sigui una prova per a aconseguir un ascens els portaran al límit de la seva resistència.

"La Nau" és l’obra guanyadora del prestigiós premi de novel·la curta Just M. Casero. La intrigant història d’uns personatges que viuran una experiència extraordinària. Una nau, 200 tripulants i un destí: Xeix. Tot el necessari per viure-hi una llarga temporada. Un món planificat al mil·límetre. Un exterior fosc, estàtic i glaçat com l’entrada d’una caverna endimoniada. Quà es Xeix? Quà els espera en aquest destí enigmàtic? Un viatge a un univers desconegut ple de sorpreses que t’atrapa com una droga i que finalment no et deixa indiferent.

A principis del segle XX, una dona jove viu una passió prohibida, un enardiment que no havia sentit mai abans i que la trasbalsa tota. On la conduirà aquest amor? Quan la seva vida fa un gir inesperat, haurà de ser valenta per tirar endavant. Religió, sexe, sentiment i dolor marquen l’existència de Caterina en una època que les emocions es callaven i els pecats mataven. Una precisió mesurada, una elegància literària única i una tècnica narrativa sorprenent ens demostren que ens trobem davant d’una jove promesa en català.

Dos madres es un texto breve, intenso y emotivo, que cuenta la historia de una niña que creció al lado de su madre biológica y de su pareja, también mujer. Para no herir la sensibilidad de su familia, la autora ha preferido convertir este texto en una novela, pero ahí está su experiencia real, que arranca el día de la boda de sus 'madres' y luego camina hacia atrás en el tiempo, hasta llegar al día que que las dos mujeres se conocieron y la madre de Muriel decidió hablar con su marido para contarle la nueva experiencia y despedirse de él.

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

Ante los ojos del lector, una plaza de una gran ciudad sin nombre cobra vida con su tranvía circulando alrededor. En este escenario minimalista se desarrolla una historia que circula alrededor de las pasiones y los temores de los residentes locales. Todo su mundo está controlado por el invisible personal interesado únicamente en maximizar sus beneficios, y cuyo enfoque omnipresente, destructivo e improvisado, expresión de su arrogancia, infecta a los residentes y envenena sus emociones.

¿Puedo huir? ¿Puedo escapar de aquí? ¿Soy capaz de dejar a mi marido y a mis hijos? ¿Hay para mí otro mundo qu eno sea éste? ¿Puede el amor transformarlo todo?" María, un ama de casa profundamente insatisfecha, planea huir mañana. Mientras se encarga de los preparativos, rememora su pasado y el lector, que se convierte en su único cómplice, asiste a un íntimo repaso de su vida. Una historia que nos desvela por qué María necesita desaparecer mañana. La felicidad y la posibilidad de volver a empezar están mucho más cerca de lo que nunca pudo creer.

Barcelona, primavera de 1941. Martín Marín és un jove falangista extremeny que arriba a la ciutat per incorporar-se al cos de policia. Va ple d’ideals i de projectes, i està decidit a participar activament en la construcció de la Nova Espanya. Però allò que troba Marín és una ciutat en runes, miserable i amb les ferides de la guerra encara obertes. Esgarrifat, es topa amb l’estraperlo i la prostitució, que omplen els carrers, i alhora intueix que els vencedors no posen prou energia en el redreçament de la moral.