Risultati letto da "David Espunya" in Tutte le categorie

En La ciudad de cristal, Daniel Quinn, escritor de literatura policíaca, recibe una llamada telefónica de un desconocido que lo toma por un detective y le encarga un caso. En Fantasmas, un detective privado y el hombre al que debe vigilar juegan al escondite en un claustrofóbico universo urbano. En La habitación cerrada el protagonista debe confrontar los recuerdos de un amigo de la infancia cuando recibe la noticia de su desaparición.

En aquesta novel·la l’amor s’explora des de tota les seves varietats i matisos, tant físics com psicològics, des de les formes deutores de l’amor cortès fins a les conductes més novedoses i eròtiques. Aquesta és la selecció dels episodis de lectura obligatòria pels alumnes de batxillerat, en adaptació moderna i amb propostes de treball.

La segunda novela que compone La trilogía de Nueva York. El señor Blanco contrata a Azul (quien había trabajado con Castaño) para que siga a Negro a todas horas. Como buen detective, Azul cumple con discreción con su cometido. Pero el cometido dura años. Y las dudas acaban acechándolo: ¿Quién es Blanco y por qué quiere que siga a Negro? ¿A qué se dedica Negro? ¿Quién persigue a quién?

A "La gran caiguda", Peter Handke ens porta a seguir a un personatge durant les seves aventures per la ciutat. El protagonista, un actor experimentat, desperta a casa d'una dona desconeguda. No recorda com o per quin motiu ha arribat allà. Començará a caminar sense rumb per la ciutat a l'espera del rodatge que comença el dia següent, i durant el seu camí es trobará a tot un conjunt de personatges a partir dels quals en Peter Handke parla de temes com la memória, la identitat i el passar del temps.

Tot comença amb un robatori d’uns papers del Monestir de Sant Cugat mentre a Matadepera s’està debatent sobre el procés sobiranista, a primera vista que podrien tenir en comú els afers de l’Església amb la política?, potser molt o potser res, però i si afegim un descendent del Compte Borrell, un milionari recalcitrant amb set de diners i poder, un retrat força cru sobre les altes esferes de la societat catalana, i si a més hi afegim embolics de faldilles, assassinats i segrestos.

"La Font de la Salut" és un lloc concret al món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que vivim amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran. Aquesta história és una reivindicació de les ganes d'existir, de la puresa de les sensacions. Un recorregut sensorial pels espais, mítics i actuals, ancestrals i contemporanis. "La Font de la Salut" és, al mateix temps, una guia apócrifa.

Apol·lo o Dionís? Saber erudit o veritat vital? Oblit del cos o ex-altació dels instints masculins? Mossèn Miquel, protagonista d'"Entre dues llums", prova de respondre a aquestes preguntes i es mou en una angoixa que l’abocarà a un destí peculiar. El narrador proposa una visió excèntrica del mite de l’immortal i sempre d’actualitat Èdip de Sòfocles, amb la qual el lector s’adonarà dels estralls que pot arribar a provocar un sentiment de culpa portat a l’extrem, condicionat per la figura materna i la poca alternativa que hi ha al fet d’haver nascut.

Un professor de filosofia arrogant i hipocondríac no pot resistir-se als encants de les seves alumnes. Entre aventura i aventura, s’entreté observant ocells, sopant amb els amics i intimant amb les amigues de tota la vida. Fascinat per la potència intel·lectual d’Umberto Eco, l’existència li canvia la nit que coincideix en un restaurant de Cadaqués amb el mite que sempre l’ha guiat. Què se’n farà, del protagonista, després de la trobada amb el professore.

L’any 1940, amb mitja Europa amb flames i la guerra començada, París no és un lloc segur per refugiar-se. Sota l’arribada dels alemanys i amb l’angoixa d’una ciutat espantada per la imminent guerra, s’hi troben exiliats dos agents catalans que van prometre defensar la República. Els assassinats d’un oficial i un secretari fidels a la causa fan trontollar la seva seguretat a la capital francesa.

¿Se puede arrepentir un torturador? ¿Puede amar? ¿Puede sentir ternura, ansiedad, ausencia? ¿Cómo serán los sentimientos del Lobo Morales? ¿Cómo puede alguien que destruye vidas amar otras vidas? ¿Dormirá por las noches, tendrá pesadillas o se quitará la culpa cuando llegue a casa, como si fuera un uniforme? Si pudieras elegir entre ser torturador o torturado, ¿qué elegirías? Yo nunca pregunté nada.

Gregor té un increïble talent per inventar qualsevol cosa que serà d’utilitat pel futur. Desafortunadament, és menys capaç de guarir els seus assumptes, potser perquè la ciència li interessa més que la seva pròpia vida. Aprofitant aquest desavantatge, d’altres científics li acaben robant tot. Per distreure’s de tot això, Gregor es quedarà amb la companyia dels llampecs i el teatre dels ocells.

L’aclamat i malaguanyat escriptor David Foster Wallace reflexiona sobre alguns dels aspectes més importants de la vida en aquest manifest agut i profund. A mesura que busca respostes a preguntes gens senzilles, plasma les seves creences i deduccions sobre la naturalesa humana i dissecciona sense complexos una de les decisions més importants i alhora inconscients que prenem constantment: què pensem del món que ens envolta i de quina manera ho fem.

El Raymond Bauer, l’Aleman, és un desertor de l’exèrcit nazi que, acabada la Segona Guerra Mundial, arriba a una pròspera explotació minera catalana. Aquí és rebut amb honors per les autoritats franquistes i els directius de Unión Española de Explosivos, que no dubten en oferir-li un lloc entre els seus. En Vicenç Santacreu és un noi de quinze anys, malaltís i instal·lat en la misèria de la seva família, que el 1948 aconsegueix la primera feina a La Companyia, la fàbrica de la mina de Cardona.

"La mirada de l'auriga", més enllà de la trama de la nissaga dinomènida i de l'entrellat d'unes atziagues morts familiars, és una novel·la tan breu com intensa i tan esbalaïdora com poètica. Abraça tota la història de la cèlebre escultura de Delfos, a partir dels records de l'auriga que va servir de model als escultors, en un temps en què el món grec estava en col·lisió amb els bàrbars perses i cartaginesos contra els quals els grecs clamaven "no podrem mai ser / si no som lliures", al·legoria palesa de l'actual conflicte català.

"L'Escanyapobres" és la novel·la més coneguda de Narcís Oller. L'autor mostra l'avarícia i les seves conseqüències amb tres personatges centrals: l'Oleguer, la Donya Tuies i en don Magí Xirinac, el notari de la vila. Els tres personatges menyspreen tot allò que no estigui relacionat amb els diners i la riquesa i, a poc a poc, van allunyant-se de la realitat i del món que els rodeja, un món que està evolucionant: Oller mostra la industrialització de Catalunya i els canvis socials que comporta.

"L'auca del senyor Esteve" és una de les obra més conegudes del Modernisme català, creada per Santiago Rusiñol. És el resultat de fusionar un quadre de costums i l'auca, una història pictòrica en vinyetes. La novel·la està dividida en 27 parts que mostren la vida del senyor Esteve, des del seu naixement fins al creixement del seu fill, en Ramonet. Rusiñol mostra la burgesia barcelonina encarnada en aquesta família.

"La papallona" és una de les primeres novel·les en català de Narcís Oller. L'autor mostra els anys previs a la revolució de 1868 i s'endinsa en una Barcelona industrial, burgesa i educada. La Toneta és una noia pobra i orfe que treballa de modista. Un dia s'enamora d'en Lluís, un estudiant de Dret adinerat que s'ha traslladat a Barcelona per acabar els estudis. Dos mons molt diferents que es contraposen en una història truculenta i dramàtica.

"La família dels Garrigas" va ser la primera novel·la d'en Josep Pin i Soler i l'inici d'una trilogia, seguida per "Jaume" (1888) i "Niobe" (1889). La història segueix la vida d'en Ramon Garriga, que viu amb els seus fills, la seva germana i el seu nebot. Tots tenen la vida predestinada: en Ramon fill, heretarà el mas, en Jaume serà destinat al sacerdoci i la Mercè, l'única filla, es casarà amb algun noi burgès. Però tot comença a anar malament quan en Ramon descobreix que el seu hereu va amb males companyies.

"Mort de Dama" és la primera novel·la escrita per Llorenç Villalonga i Pons i és considerada una de les primeres novel·les modernistes de les Illes Balears. La novel·la és una sàtira de la societat mallorquina i gira entorn de l'agonia d'Obdúlia de Montcada, una viuda que representa l'aristocràcia, una dona avariciosa i de caràcter fort. La viuda fa d'eix temàtic amb la resta de personatges que mostren els diferents vessants de la societat de l'illa, des dels terratinents nobiliaris i aristòcrates al món intel·lectual i literari.

"A València apareixen els cadàvers de dos polítics que havien estat involucrats en trames corruptes amb un conseller d’alta volada de la Generalitat, que va fugir a l’altre punta del món abans de ser condemnat per aquests tractes il·legals. Ara totes les sospites recauen sobre l’exconseller que pot haver torn at a fer justícia, però ningú no sap on és. Ni tan sols la seva família. El fill és un aspirant a novel·lista que vol escriure la seva gran obra a partir de la història del pare. La muller és una dona de classe alta vinguda a menys que viu en la inòpia des de la fugida del marit."