Episodi 85

L’episodi presenta el projecte vitivinícola Enlaire Vins, situat als Costers d’Ordal, a la serralada litoral del Penedès, entre 200 i gairebé 400 metres d’altitud.

Es tracta d’una finca (Masia Cal Gori) de microparcel·les en terreny calcari, amb vinya vella i una orografia trencada que contrasta amb la imatge plana i productiva associada habitualment al Penedès.

El projecte neix com una decisió vital. La Mar i en Lluís s’instal·len a la masia el 2009. Tot i no dedicar-se inicialment a l’elaboració professional, el 2016 —en un context de sequera important i dificultat per viure només de la venda de raïm— decideixen transformar la producció i començar a elaborar vi propi.

La primera anyada és molt petita: 1.209 ampolles.

El projecte evoluciona amb el temps: passen de dos vins inicials (xarel·lo tranquil i ancestral) a nou referències, diferenciant vins joves immediats i vins de criança parcel·laris. Les etiquetes tenen un fort component narratiu, amb objectes reals trobats a la masia com a imatge de cada vi.

• També s’aborden les dificultats:

  • Sequeres recurrents (2021-2023)

  • Excés de producció en una anyada recent sense sortida comercial

  • Dependència parcial de la venda de raïm a altres cellers

Episodi 84

La Gutina: 15 anys de vi natural i resistència rural

En aquest episodi converso amb la Bàrbara, que juntament amb en Joan Carles van crear un projecte vitivinícola situat a Vilartolí, al peu de l’Albera.

Des del seu camí d’Itàlia fins a l’arrelament en un mas familiar, parlem de vi natural, paisatge, agricultura viva i resistència rural.
Una conversa íntima sobre viure la terra, elaborar vi amb mínima intervenció, els reptes del canvi climàtic, la memòria del territori i la importància de crear comunitat més enllà de les denominacions d’origen.

Episodi 83

En aquest episodi de converso amb Martí Torrallardona, ànima de La Fita Vins, en una entrevista íntima gravada a Can Patomàs, masia familiar del Penedès.

Martí explica el seu recorregut vital i professional, des de la infància entre vinyes fins a la decisió de crear un projecte propi basat en vins de mínima intervenció i una mirada crítica al sector.

Parlem de formació, experiències clau a Argentina (Zuccardi), Priorat i Can Sumoi, i de com aquests camins el porten a qüestionar els models establerts del món del vi. Defensa la transparència, la necessitat de dir les coses pel seu nom i d’explicar què hi ha darrere de cada ampolla.

Un dels eixos centrals és l’ús de les damajoanes com a recipient d’elaboració: una aposta pràctica, coherent i filosòfica per treballar petits volums, respectar el vi i avançar cap a vins més afinats sense artificis. També reflexiona sobre el futur del Penedès, la pagesia, les ajudes, i la fragilitat del model actual si no es posa el viticultor al centre...