Episodi

  • Barry Lyndon, Paisiello, Kubrick

    Barry Lyndon, Paisiello, Kubrick
    Jan 22 2026
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb dos músics molt coneguts a la seva època, però avui dia pràcticament oblidats. Un va ser, per situar-lo, l'avi de Giacomo Puccini; l'altre va ser el seu mestre i també el músic de la tsarina de Rússia, de Napoleó i altres coses: es deia Paisiello. Doncs bé, aquest últim li escriu una carta al seu alumne per encoratjar-lo. Com a souvenir Paisiello. Sí, a la pel·lícula "Barry Lyndon", de Kubrick. El gran cineasta sabia el que es feia amb les seves bandes sonores i va escollir, per a aquest films, els millors, entre els quals, és clar, Paisiello. Per què escollir músics d'avui dia, si en el passat i per parlar del passat, està tot dit, deia?
    Mostra di più Mostra meno
    55 min
  • Enric Madriguera and his Orchestra

    Enric Madriguera and his Orchestra
    Jan 21 2026
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens proposa anar a l'illa dels oblidats per conèixer un músic que, entre moltes altres coses, va tenir la seva pròpia orquestra: Enric Madriguera and his Orchestra. Això va ser als Estats Units, perquè ell va fer carrera allà, però havia nascut a Barcelona i havia estudiat violí, composició i arranjament al Conservatori del Liceu. Als 7 anys ja va fer la seva primera actuació i als 14 li va sortir un viatge de feina pels EUA amb actuacions com a solista amb les orquestres simfòniques de Boston i Chicago. I a partir d'aquí, moltes més coses que us sorprendran. I agradaran, esclar!
    Mostra di più Mostra meno
    56 min
  • Haydn va venir per la ruta de la seda

    Haydn va venir per la ruta de la seda
    Jan 19 2026
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens porta al saló principal del Gremi dels Velers de Barcelona. Hi anem per assistir a l'estrena de l'oratori de Haydn "La creació". Només feia cinc anys que s'havia estrenat a Viena que ja arribava a Barcelona el 1804. Al darrere hi havia Joanet Clariana, el germà petit del marquès de Sentmenat. Era un gran afeccionat a l'òpera i col·leccionista de música i va fer venir l'Òpera de París. Ell va tenir un paper clau perquè es cantés a Barcelona. Com a souvenir hem fet un trajecte de la ruta de la seda. Per què? Doncs perquè el Gremi de Velers, que feia vels de seda, va tenir un paper important en tot això!
    Mostra di più Mostra meno
    55 min
  • Wagner prenia llet americana

    Wagner prenia llet americana
    Jan 19 2026
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar al món wagnerià català. La sortida l'hem anat a trobar l'any 1874, quan es va fundar a Barcelona la Sociedad Wagner: "Galleábamos de tal modo, llevando y trayendo por entonces el nombre de Wagner..." I qui ho deia, això? I com es va estendre i desenvolupar? Doncs mireu, el zenit va arribar el 1913, pel centenari del mestre alemany; però abans, i encara una mica després, fins a l'esclat de la Gran Guerra, va passar de tot. Era tan gran la febre que hi havia que la publicitat se les va inventar totes. Una és que Wagner prenia llet en pols Horlick, americana i molt saludable. Per això havia crescut sa i fort!
    Mostra di più Mostra meno
    57 min
  • "És propi del savi cantar"

    "És propi del savi cantar"
    Jan 15 2026
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha fet viatjar amb un llibre que és el resultat d'una trobada anual entre gent d'humanitats i especialistes universitaris i que es presenta sota el títol "Col·loquis de Vic". Els organitzadors són diversos. Hi ha, per exemple, la Societat Catalana de Filosofia, que és qui té cura del volum-llibre que posteriorment s'edita i que recull totes les contribucions. Jo m'he fixat en l'edició que es va dedicar a la música. També us vull dir que no m'ha estat fàcil escollir un text, entre temes tan diversos, interessants i erudits, però finalment he escollit "És propi del savi cantar. Cinc conclusions sobre l'ofici de savi". És del vigatà Abel Miró i Comas i us puc assegurar que no us deixarà indiferents. I com a souvenir: "Qui prega cantant, prega dos cops". Per què? Doncs veniu amb mi que ho sabreu!
    Mostra di più Mostra meno
    53 min
  • Hildegarda de Bingen o la Sibil·la del Rin

    Hildegarda de Bingen o la Sibil·la del Rin
    Jan 15 2026
    Avui el nostre tour particular, entre altres destins, ens ha portat a l'univers de Hildegarda de Bingen, també coneguda com a Santa Hildegarda o la Sibil·la del Rin. Va ser abadessa benedictina, científica, escriptora, il·luminadora, mística i compositora. És la primera persona al món de qui es conserva música escrita. L'any 2012 va ser nomenada santa i, per la vigència del seu pensament, el papa Ratzinger també la va nomenar doctora de l'Església. Per cert, quan predicava en públic utilitzava música i text!
    Mostra di più Mostra meno
    1 ora e 2 min
  • L'extraviada dama de les camèlies

    L'extraviada dama de les camèlies
    Jan 13 2026
    Avui el nostre particular tour, entre altres destins, ens farà conèixer qui va ser en realitat la noia que va inspirar Verdi per escriure una de les seves òperes més aplaudides. L'origen el trobem en la jove Rose Alphonsine Plessis, més endavant anomenada "La divine Marie". Ella seria qui, després d'una relació amb Alexandre Dumas (fill), inspiraria l'autor per escriure la novel·la "La dama de les camèlies". La protagonista es diria Margueritte Gautierer i Verdi li posaria el nom de Violetta. Ho heu entès? Bé, i més coses.
    Mostra di più Mostra meno
    54 min
  • "La traviata" esbroncada i burlada

    "La traviata" esbroncada i burlada
    Jan 13 2026
    Avui el nostre tour, entre altres destins, ens ha fet viatjar a La Fenice de Venècia, el 6 de març del 1853. Hem anat a la fallida estrena de "La traviata" de Verdi. La causa principal va ser la tria dels cantants protagonistes, que havien de ser fràgils i joves i van resultar ser obesos i de mitjana edat. La soprano Fanny Salvini-Donatelli pesava més de 100 quilos, i el tenor era calb i tenia excés de pes. El seu aspecte va provocar burles i esbroncades, i la reacció es va prollongar durant tota la representació, amb rialles en els moments més dramàtics de la història. El mateix Giuseppe Verdi va quedar desmoralitzat després de l'estrena. Per sort, va insistir a tornar a muntar l'òpera mesos després en un altre teatre amb cantants més joves i prims. Aquesta nova producció va ser un èxit absolut, i "La traviata" va passar a considerar-se una autèntica joia de la lírica romàntica.
    Mostra di più Mostra meno
    58 min