Risultati Editore "SAGA Egmont" in Narrativa di genere

Premio Gran Angular 2007. Mensaje cifrado es una novela de intriga, con una trama que no deja indiferente. Pocas horas después de morir su abuelo, Santiago descubre una nota que le invita a desenterrar un secreto. Para ello, debe seguir una serie de pista.

Premio Narrativa Vicente Blasco Ibá?ez 2000. Narra la historia de una joven palestina superviviente de la masacre perpretada por las tropas hebreas en la aldea de Deir Yassin.

Novela realista sobre la violencia en los colegios, la intolerancia, el racismo y la amistad. Rubén tiene problemas en casa y en el instituto. Sue hermano está enganchado a las drogas y eso complica la vida familiar. Por otra parte, los matones del instit.

La obra es narrada en primera persona como una memoria autobiográfica contada por un caballo llamado Azabache (en inglés original, Black Beauty) -partiendo con sus alegres días como potranco en una granja inglesa siguiendo con su difícil vida en Londres.

Gabriel Josipovici, un dels més prestigiosos escriptors anglesos, ens proposa en aquesta ocasió que llegim només per diversió. Com si juguéssim a una mena de Cluedo. Trobarem al baró, un home d’edat avançada amb una gran fortuna, a la seva esposa Espelth, una nerviosa dona que vol seguir sent rica, a Alphonse, un antic pallasso reconvertit en investigador privat que s’involucra en una trama d’espionatges creuats, a Isabelle, estudiant d’art que, gràcies als seus encants, s’aprofita de tots els homes amb qui es creua.

L'Oriol no comprèn per què la mare es va separar del pare i per què té un nòvio tan pesat. Tampoc no entén per què l'obliga a passar tot el mes de juliol a Sant Pol. Però durant aquest mes coneix l'Anna i, aleshores, moltes preguntes comencen a tenir resposta.

Quan una relació sentimental arriba a la seva fi, qualsevol excusa és bona per evadir- se. Rebre unes enigmàtiques postals des de Kyoto dalgú que no es vol identificar però que et convida a visitar-lo, només pot significar una cosa: deixa-ho tot i viatja al Japó.

Una nit en què està a punt de nevar, una dona espera la seva filla petita, que no acaba d''arribar mai. El periple londinenc d''un escriptor a qui han encarregat una missió compromesa i que acabarà realitzant-ne una altra de ben diferent. Un professor enigmàtic torna gairebé dues dècades més tard, quan ja ningúno pensava en ell. Una angelical collidora de flors que s''acosta als noranta anys...

Una periodista de televisió establerta a Barcelona, que segueix de prop la guerra dels Balcans, torna durant tres dies al seu poble natal per assistir a l'enterro del seu avi i per recuperar, sense preveure-ho, una història que li és pròpia. «Una mort dolça i una vetlla a l'antiga, honor a un cadàver de cent anys. I una història que es comença a contar, sola». La palmera de blat (publicada per primer cop el 1995) és precisament aquesta història: la del poble agrícola de Salavai i els canvis que ha sofert en els últims anys.

El que ha de ser l’escriptor més gran del món no acaba d’engegar els grans projectes literaris que té. Durant dos mesos d’estiu escriu un dietari divertit i inversemblant per rumiar sobre el seu bloqueig creatiu. A partir de l’observació de les persones del seu entorn, acaba explicant la història real de la nòvia de Bin Laden i el conflicte diplomàtic entre Alemanya, França i Andorra, la relació entre Caterina Howard i Enric VIII, el vincle desconegut entre Heròdot, Ramsès II i Bruce Willis i les angoixes i trifulgues del maharaja de Babalalipur.

Nil Barral, fidel assalariat d'una companyia d'assegurances, té sospites sobre la mort d'un dels seus clients. La vídua del client n'és la principal sospitosa: podria haver causat la mort al seu marit per tal de beneficiar-se de la quantiosa suma que li correspon de la pòlissa de vida que havien contractat junts. Estirant el fil, però, la mort destapa moltes preguntes més. Massa, de vegades, per a algú com en Nil, que només somia a acabar les llargues jornades de feina i tornar a casa, als braços del seu estimat Néstor.

Amb un títol que emmarca la història com si fos un quadre, Michael Köhlmeier troba el límit entre la vida i la narració de la mateixa i ens mostra com pot separar i decidir un escriptor què ha de formar part de la seva obra i què ha de pertànyer a la seva intimitat. La profunda anàlisi que fa l’autor de les relacions, en una obra d’aparença senzilla, es redueix a un succés concret, gairebé anecdòtic. És així com en aquesta breu i bella novel-la comprovem com les diferències de caràcter de dues persones provoquen percepcions antagòniques del mateix incident.

La història d'un canvi, el descobriment d'una dona a través d'una altra mirada, l'herència d'un amor desaparegut. I sobretot és el dol d'una dona feta Hermosa per un indi de mans grosses i cor de miralls. Hermosa busca camins que no existeixen i els ha de construir enllaçant paraules que sorgeixen d'una zona obscura per il·luminar-la. El Capità l'acompanya en aquest tram de ruta. Les nines russes són emocions que només el pensament, la paraula i els somnis són capaços de descargolar.dels seus protagonistes.

Un candidat decideix presentar-se a les primàries del seu partit. L'aparició de la seva exdona, la traïció de més d'un amic i els intents de la premsa per desemmascarar-lo s'interposaran en el seu camí, però això no aturarà el Candidat en la cursa per aconseguir, a qualsevol preu, el seu objectiu. Xantatges, espionatge, cinisme, misteriosos robatoris i moltes, moltes mentides...Tot s'hi val en la lluita del poder.

L'amàlia és violoncel·lista i té una vida aparentment feliç fins que la seva filla Laura, de només set anys, mort de manera sobtada, una 'csualitat tràgia'. La vida de l'Amàlia es desmunta com un castell de cartes. Es vol morir, però no n'és capaç i, a poc a poc, anirà reconstruint la seva vida al mateix temps que coneixerà els secrets que amaguen els seus familiars més propers.

Una vida regalada dibuixa un territori, la Barcelona més confusa i opaca del barri de la Ribera. La matèria primera d'aquesta història és la relació, contradictòria i variada, que el narrador i protagonista ha mantingut amb les dones amb qui ha compartit la vida. És una autobiografia literària, una introspecció sense contemplacions i una mirada fresca i poc respectuosa projectada sobre el carrer. La novel·la explora un triangle impúdic entre un Diògenes modern reciclat per la psicoanàlisi, les dones i la literatura.

Esbrinar quin significat té el somriure maliciós del cos que uns pescadors troben surant al mar és l'inici d'un viatge als límits entre la realitat i la fantasia d'un narrador internat en un sanatori psiquiàtric i d'una dona a qui la vida no ha tractat generosament. Un viatge a l'extrem dels desitjos i al llindar de la supervivència de la ment explicat amb un discurs torrencial i lúcid, de gran potència verbal i impregnat d'humor negre. Somni, irrealitat, certesa i poesia es confonen fins a trobar la clau de volta: l'olor de violetes.

Els bessons Klaas i Kees i el seu germà petit Gerson juguen sovint a «Negre», un joc en què la regla principal consisteix a no obrir els ulls. Un dia, en Gerson perd la visió en un accident de cotxe, i es veurà obligat a jugar a «Negre» la resta de la seva vida. Serà capaç d’adaptar-se a la seva nova vida amb l’ajuda del seu gos? La vida també ha canviat considerablement per al seu pare i els seus germans. Però el que no canvia mai és la calidesa de la família.

El benestar que hem conegut s'ha acabat, però hi ha sortida. La zombi espina descriu una Catalunya en crisi, apocalíptica, en què els zombis guanyen terreny. Enmig del caos, l'Hèstia i l'Emili trien el seu propi camí i lluiten per sobreviure i no deixar-se endur pels que viuen sense viure, per imposar-se a la impotència i el desencís i per fer reviscolar el que estimen. No estan sols: hi ha els representants del poble.

La memòria es bifurca per camins diversos, convergeix en el present i es projecta alhora com a llavor atemporal. La vida de Joan Sella Monserrat - la real o la recreada -, les iniciacions gastronòmiques, les històries de la mar nostra, els personatges del carrer amb atributs universals i els pintors que ens expliquen com som teixeixen a El misteri de "La nena de la clavellina" un tapís amb reminiscències homèriques.