A menys de la meitat de 2026 el nombre d’assassinats masclistes és estrepitós. Un any horrible.

Queda demostrat pels fets que “quelcom” (en plural) no estem fent bé (ni eduquem en la igualtat ni en el respecte a la vida, ni protegim la víctima, ni garantim serveis i prou recursos per a una digna reconstrucció i poder retornar a quelcom que s’assembli a una vida normal), i al victimari no li passa massa res –la veritat. Quelcom en plural perquè falla el sistema per molts costats.

Fan falta més veus d’homes com la de Miguel Santos. Que no sigui ell sol (i algun altre més que hi ha, però tampoc gaires més -que consti) qui es desmarqui de la violència masclista i qui verbalitzi sense embuts l’omnipresència d’aquesta.

Tantes vides assassinades són de mal encaixar.

Davant la possibilitat que el moviment feminista avanci massa i càpiga la remota possibilitat que la desigualtat s’escurci, el patriarcat inventa un concepte, el matriarcat, per tal de despistar i crear confusió. Què millor que crear un enemic que no existeix!

I què millor, també, que utilitzar la carta de la “suposada llibertat d’elecció” de la dona davant l’economia submergida (treball domèstic, de cures, prostitució, ventre de lloguer…) convertint les dones en col·laboradores d’un sistema que les discrimina i n’exerceix el control.

Matilde Fontecha en el seu llibre “Feminidad y patriarcado” (2022) fa un extens recorregut pels paranys del patriarcat i ens convida a despertar.

La representació de dones tant en la creació de continguts, en els mateixos continguts, en la veu, protagonisme, expertesa, etc., continua estant lluny de la correspondència en ser la meitat de la població en termes mundials. Els estereotips perpetuats a escala efectiva, la continuïtat de la violència simbòlica que assenyala què cal reproduir… En un món que en paraules de Kirsi Madi, Directora Executiva Adjunta d’ ONU MUJERES, “les dones són la meitat del món, però només una quarta part de les notícies: les dones apareixen o s’escolten en només el 26% de tots els clips de televisió, ràdio i premsa escrita”. I afegeix: “sense les veus de les dones, no hi ha una història completa, una democràcia justa, una seguretat duradora, ni un futur compartit”.