La filla fosca narra la història de la Leda, una professora universitària divorciada fa anys que viu completament dedicada a la feina i a les filles. Quan aquestes marxen a viure lluny amb el seu pare, la Leda es veu sorpresa per l’alliberament que sent i decideix anar-se’n de vacances a un poblet de la costa.

En aquest context i pàgina a pàgina, l’Elena Ferrante construeix un retrat exquisit d’una dona obstinada a la qual l’assalten tot de preguntes que la faran reflexionar sobre la maternitat i el seu origen. Es tracta de la tercera de les novel·les d’èxit mundial de Ferrante, en aquest cas especialment relacionada amb la maternitat, que ens endinsa en els sentiments contradictoris que transferim als nostres fills.

Elena Ferrante és el pseudònim d’una autora nascuda a Itàlia, que s’ha mantingut al marge dels cercles literaris i de la qual no coneixem cap detall biogràfic. Després de L’amor que molesta, que Mario Martone va portar a la gran pantalla amb èxit, va editar el segon volum de la trilogia, Els dies de l’abandonament, i posteriorment el tercer, La filla fosca, tots tres publicats en aquesta mateixa col·lecció. El 2011 va escriure la tetralogia que la va convertir en un fenomen literari, formada per L’amiga genial, Història del nou cognom, Una fuig, l’altra es queda i La nena perduda. Al llibre La frantumaglia (Navona, 2017) explica la seva experiència com a escriptora.