Una novel·la irreverent, plena d'humor i espontaneïtat, d'un autor perfectament descarat, clar exponent de la nova narrativa en català. Un llibre per no parar de riure, però amb el qual podries plorar.El protagonista d'aquest llibre és un jove a la trentena que intenta viure passant per sobre dels problemes dels altres. Però, això és possible? Com vius quan ets incapaç d'experimentar cap sentiment vers ningú? Què passa amb la feina? I amb la parella? I amb les noies que t'envolten? A"Algú parla de mi"ningú escolta els Manel, ningú porta ulleres de pasta i els personatges femenins es vesteixen al Bershka. És una narració que parla de gent que mai ha anat als Jesuïtes de Sarrià, que es limita a anar fent i, de tant en tant, tenir una mica de sexe. L'autor, inspirat en Quim Monzó i Jordi Puntí, situa la seva història al barri del Clot de Barcelona i, en una mateixa frase, aconsegueix passar del deliri absolut a la tristesa més profunda.